Com L Angelica (2007)

La angèlica, esta guitarra de Àngels -com Dei -hombres en alemany–, i exquisida dolça, només resistirá al embat de algunas pocs anys fue Massa complicada… perquè tot allò que yo si hem llegit, hem, hem escoltat visita, té reservat mateix perfecció el futuro de quien fue el angèlica? Si el llegim I ara, mirem, escoltem, el suelo debe ser la runa un edifici ¿arribarà Mayo para bastir? Es la Poesie, es el arte, una forma particular de la angèlica? Por què tiene poetas en tiempo de misèria?, Deia Hölderlin. Potser el instrumento de música de la angèlica va desaparèixer, però Força de la bellesa seguirá altres camins. En tot caso, sempre ENS es una mica de orgull. El mateix que ens fa llegir, veure, escolta, escriure. I ens fa sentir, sé nos vius, tot i cert inevitable regust amarg en Fons, com un solatge de tristesa. El que ara mateix em fa reclamar la angèlica, tot i la seua desaparició.